Desapareguts

20 ag. Desapareguts

Es calculen en uns 70.000 els menors que desapareixen cada any en tot el món. Les dades, a més de alarmants, són del menys fiable que hi ha, ja que a la gravetat de l’assumpte hem d’afegir l’absència absoluta d’una mètrica estandar ni tan sols d’una base unificada on aglutinar tots i cadascun dels expedients oberts. I la dada, segurament es queda molt curta.

Només a Espanya estan actualment en recerca, més de 12.000 persones, entre elles més de 7.000 menors, i els números que ens ofereix la UE no difereixen massa a aquest promig. La veritat és que el fenomen és totalment desconcertant i posa els pèls de punta comprovar, com, després de la sagnia de casos ningú és capaç de promoure una iniciativa que comenci a esclarir els casos, segons sembla per a això no hi ha pressupost, ni a Espanya, ni en la UE ni en el món sencer, o potser de debò no interessi conèixer-lo.

Casos com els de Madeleine a Portugal o Yeremy Vargas són dificilmente explicables per a l’opinió pública i un turment per als seus familiars que desconeixen el seu parador o si estan vius o morts. El llastimòs també és que quan decreixi el morbo mediàtic que els està mantenint en l’aparador, quedaràn arxivats amb l’etiqueta de “sense resoldre”, com tants d’altres.

Fa l’efecte que les xarxes de pederastía recentment intervingudes, evidencien una extensa xarxa de “tarats mentals” que no són més que la punta de l’iceberg que cerquen en els menors el seu plaer insà i el tercer món, el viver del que s’abasteixen, ens atrevirem alguna vegada a intentar posar límit a tot això?.

Comentaris a xarop.net

1Comment