Crisi hipotecària, credit crunch i altres herbes

24 ag. Crisi hipotecària, credit crunch i altres herbes

A principis dels anys 90 i com a conseqüència de la crisi que va patir el sistema financer de Japó, es van idear uns productes de “inversió” que avui coneixem com Fons de titulització d’actius (Pràctica de crèdit indirecte). El funcionament d’aquest tipus de productes és simple, les entitats financeres exerceixen d’intermediàries entre aquells que volen un crèdit per a adquirir un habitatge principalment i qui estan interessats a invertir en productes, amb un interès més alt al de la mitjana del mercat, però també a assumir mes riscos.

De facto, el subscriptor d’aquests fons passa a ser el prestador, quedant l’entitat financera que els comercialitza com puro comisionista o intermediari. És una vàlvula d’escapament per els moments en els quals es preveu un augment de morositat, els bancs, traslladin aquí el risc dels seus portfolis hipotecaris, els crèdits de “menor qualitat“, és el que es coneix en EUA com “subprime“.

En èpoques com les actuals, un no sap ben bé perquè, apareixen en la premsa notícies relacionades amb l’augment de l’impagament de crèdits, de pujada dels tipus hipotecaris, etc. i per efecte domino, els qui són titulars dels fons, els entra el canguelo i com en peregrinació sevillana en Setmana Santa, requereixen la devolució dels seus diners, col·lapsant el sistema per falta de liquiditat.

Com els deia el bo de James Steward en el famós film “Que bello es vivir.” als espantats clients de la seva cooperativa immobiliària, els diners dipositats no estaven esperant pacients en una caixa forta que els seus amos els reclamessin, sinó invertits en les cases de qui animats per una etapa de fort creixement, havien calculat malament les seves possibilitats davant un canvi d’escenari econòmic i això és el que ara ha passat.

Davant la impossibilitat dels titulars dels crèdits de refinanciar el seu deute amb altres de nous (estrangulament creditici), el sistema que afecta al bastió econòmic mundial dels EUA, per efecte de la globalització s’ha expandit al món sencer i o molt m’equivoco o encara ens queda molt per veure.

Comentaris a xarop.net

 

3 Comments
  • En veu alta » La recessió invisible
    Posted at 10:14h, 18 gener

    […] Escanyament creditici evident […]

  • En veu alta » La recessió que no existeix, o si?
    Posted at 09:56h, 18 gener

    […] Escanyament creditici evident […]

  • En veu alta » Ai que ens la fotarem!
    Posted at 01:01h, 30 novembre

    […] La urpada que la crisi del crèdit que va explotar en els EUA, va arrencar d’un cop de ploma la alegria creditícia en el nostre país, va propiciar una aturada en l’execució d’obres noves, l’augment de tipus i com a conseqüència, una disminució del consum i l’augment dels expedients de regulació d’ocupació que ja s’estan començant a notar. […]