Jo voldria ésser com Enrique Dans

24 jul. Jo voldria ésser com Enrique Dans

Quan fa ja uns quants anys em vaig ficar en això de la blogocosa amb el meu modest blog d’opinió, ho vaig fer llegint el blog d’Enrique Dans, des de llavors ha plogut molt i entre gota i gota, diversos projectes propis s’han anat quedant pel camí.

És difícil tenir diverses coses que dir cada dia, o fins a fins i tot una i de vegades per això i altres per l’escassa tornada a les idees publicades, van fer que el descoratjament em dugués a l’abandó i al tancament del blog. Per això valoro la capacitat comunicativa per a parlar sobre qualsevol tema que té Enrique Dans.

Trobar el propi perfil en la blogocosa és el més semblant a trobar el propi camí personal i professional en les nostres vides, òbviament cadascun pot parlar d’algunes coses i d’altres millor ni esmentar-les, l’èxit de qualsevol iniciativa i la satisfacció personal que això produeïx radica, principalment, a tenir això molt clar.

Els pioners en la gestió dels blogs, van tenir el gran mèrit d’identificar que és el que podien aportar i l’encert d’aportar-lo primer i per tant s’han convertit en Gurús, en weblogs de culte que marquen tendències entre milions de bloguers, són el que els Ronaldinho, Kaká, Henry, Drogba, etc per a la blogosfera nacional.

Molts altres s’han anat afegint a aquest tema, creant-se el seu espai en un entorn tan exigent i aconseguint a poc a poc i amb moltíssim treball, aquest reconeixement que, tots els que intervenim en la web2.0, pretenem. El que deia, de gran vull ser com Enrique Dans……… Julio Alonso, la gent de Microsiervos, Marc Vidal, Saül Gordillo, César Calderón ………. i a qui no!