27 jul. Iñaki Anasagasti
Iñaki Anasagasti en un d’aquests tipus que sense conèixer-lo, cauen bé, molt bé. A força d’haver-hi conviscut a través de la TV gairebé diàriament, en l’època daurada en la que els polítics eren polítics, l’he fet gairebé de la família, per això i perquè les meves arrels basques per part del meu avi, així m’ho han transmès.
Gracies al enrenou propiciat pel segrest de “el Jueves“, la revolada que s’ha muntat ha arribat fins a la seva bitàcola i amb el llenguatge pla, directe i transparent que ja el caraterizaba en els seus anys de congressista, ha posat blanc sobre negre la percepció que tants de nosaltres en tenim del que el que realment sobra és la monarquia.
Em va estranyar en gran manera que la “Casa Reial” no emprengués cap acció contra la famosa portada, però al pensar-ho detingudament, és precisament el que havia de fer. A Espanya existeixen a parts iguals, partidaris i detractors de la institució i l’única cosa que s’ha aconseguit amb la polèmica, ha estat situar-la en un primer pla i a qui menys interessa això, és a la monarquia.
Perquè tal com ens recorda Anasagasti, Juan Carlos I va ser designat per Franco com el seu successor en la Prefectura de l’Estat i per tant és amb caràcter general una imposició franquista i anacrònica, que l’única cosa que ens aporta a la resta dels espanyols, és l’obligació del seu manteniment via pressupostos de l’Estat. Traduït a Román Paladino, a tots ens costa una rascar-nos la butxaca.
Si a la Casa Reial se li apliquessin els criteris d’eficiència i rendibilitat amb les quals s’amiden a qualsevol de les organitzacions empresarials modernes, el tancament per inproductividad estaria servit. Però prescindir del glamour que atorga ser una monarquia parlamentària és una “distinció” a la qual costa renunciar, encara que veient com els va a algunes històriques repúbliques, hauríem de plantejar-nos el “sacrifici”.
I una pregunta per a qui em sàpiga respondre “Perquè nassos li possen a tots els seus iots Bribón?”
Un poc més de tacte, porfavor.
No Comments