Doping

26 jul. Doping

Avui en dia ens hem acostumat a conviure amb el dopatge. Des del complement vitamínic “nosequéforte” del matí, o el suplement alimentari abans dels menjars o les capsuletes acceleradores del metabolisme per a aprimar o el viagra per a la virilidad, i ens escandalitzem cada cop que en les notícias apareix un nou cas de positiu en el Tour. La hipocresia al poder!

L’ esclavaje que tots tenim al culte del físic o al rendiment professional és altíssim i es gradua i modula en diferents intensitats en funció de les necessitats particulars i és en l’esport d’elit on aquests peatges són més alts i evidents. El lema olímpic “Citius, Altius i Fortius” és l’objectiu i el mitjà per a arribar-hi i esborrar els límits físics, la autoestimulación, o dopatge.

En tota pràctica esportiva professional es practica el dopatge, segons els casos amb substàncies admeses per les diferents federacions i en uns altres amb les prohibides i això porta fent-se des que el món és món, o és que algú creu que Merckxx, Indurain o Armstrong van guanyar els Tour que van guanyar a força de fabada i cassoles de cigrons?.

Nosaltres, asseguts davant la patalla del televisor, defenestrem a l’esportista que no arriba a les nostres expectatives, sense adonar-nos que aquestes mateixes exigències, gairebé sempre excessives, són les que duen a un xaval de veintipocs anys, que decideix participar en ple mes de Juliol a temperatures per sobre dels 35º, durant 20 dies en la competició més dura i inhumana que existeix, el Tour, a dopar-se.

De que ens exclamem llavors?, el dopatge desapareixerà quan les exigències que ho motiven també dasapareguin, o sigui el show business i l’espectacle esportiu de masses que ha convertit a l’esport en simple negoci.

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.