Esperant un “Rato”

29 juny Esperant un “Rato”

L’anunci de renúncia del càrrec de president del FMI que ahir va llançar Rodrigo Rato, adduint “raons personals” ha enxampat amb les calces aball i a mitjan vestir a l’actual cúpula conservadora, que ni en els seus pitjors malsons havien imaginat un desenllaç  semblant en el futur pròxim.

Les entrevistes realitzades aquest matí entre la classe política, reflectia en la cara dels qui habiten en la cúpula de Gènova, la sensació indisimulable de que alguna cosa passarà.

A poc a poc es van sabent les raons per les quals el president sortint, JMª Aznar, va rebutjar l’alternativa lògica al designar al seu successor, escollint a Mariano Rajoy com candidat, en detriment de qui era realment el núm. 2 del partit i successor natural el vicepresident econòmic, Rodrigo Rato.

D’una banda l’oposició frontal d’aquest al suport incondicional d’Aznar a la guerra de L’Iraq i per una altra la maleabilitat de Rajoy, un líder de plastilina a qui el sumo hacedor pepero, pogués manipular al seu antull, van obrar el “miracle” de que algú amb els pocs mèrits de Mariano arribés a postular-se com president de la nació.

Conten que l’espantada ha estat per amor. Per la necessitat personal d’atendre a la seva família i a més per una proposta empresarial que se situa en el sector energètic, com president d’una empresa recentment opada, com pas previ a la més que probable i necessària alternativa política a una executiva conservadora que perd oli per totes els seus juntes i que mes que un arranjament necessita una substitució total i la renovació urgent de la seva estratègia política.

Reia Esperanza Aguirre aquest matí, llesta com la fam, pensant que el desig del seu màxim enemic polític, Ruiz de Gallardón, postulant-se com núm 2 de Rajoy en les pròximes generals, l’ha ha deixat en una posició comprometidísima enfront de la “moguda” que s’apropa.

La contesa cruenta que els analistan pronostiquen, no entre Rajoy i Rato, sinó entre aquest i Aznar, la situen en una excel·lent situació enfront dels seus més ferms competidors sobretot per les indisimulades presses, de l’alcalde de Madrid, a arribar a cotes de poder més altes en la política espanyola.

L’operació reformista està en marxa i és sens dubte una bona notícia per al panorama polític nacional que d’una tacada pot recuperar al líder natural conservador que faci que la progresía es posi les piles de debò i alhora, recondueixi al PP per aquesta senda de moderació que se li suposa a qualsevol partit que es defineixi de centre.

I deixin-me alegrar-me d’una tercera, de prosperar l’opció Rato, representaria la desaparició immediata de la nostra esfera política, de qui durant anys, per pur interès personal, ha fet irrespirable l’ambient polític d’aquest país, JMª Aznar, l’autèntic origen del càncer que pateix l’entorn polític dels nostres dias.

Amb Rato al capdavant, al PP se li obririen moltíssimes més possibilitats de pacte i no ho abocarien a l’obligatorietat impossible de la majoria absoluta que ara mateix té, si alguna vegada vol tornar a governar.

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.