O una cosa o l’altra.

18 abr. O una cosa o l’altra.

El gran avantatge de la no adscripció política és la definició de “independent”, el que permet, sigui el que sigui la ideologia, els principis o la trajectòria del personatge etiquetat, la inclusió en una o altra llista, d’una o altra tendència sense haver de justificar massa l’opció escollida.

Casos que jo conegui en política catalana i espanyola podria citar el del recentment mort exsenador Ferrer, la carrera política del qual es va realitzar en les liistas de CDC (CIU), de la qual en va ésser cofundador, passant pel PSC i finalment recalar en ERC i que la seva linea d’actuació sempre va ser la mateixa estigués on estigués, la defensa del catalanisme per sobre d’ideologies i sigles, aquest és un reconeixement que se li ha de fer.

Aquesta setmana ens hem sorprès, al menys jo, amb la inclusió d’un personatge mediàtic com és Maria de la Pau Janer en les files del PP Balear, quan alhora, a Catalunya, ha donat i segueix donant suport a CIU.

L’explicació a aquesta decisió és realment difícil presentar-la com coherent, no obstant això caldria analitzar les raons adduïdes per l’escriptora, sobre la seva afinitat amb Jaume Mates i no amb el projecte polític del PP espanyol, amb el qual està i es mostra contrària fins i tot en públic. (no se si això li va a implicar algun problema abans de començar).

A Catalunya una altra mediàtica, la sra. Nebreda també es va incorporar a les llistes del PP com independent, cosa que seria fart dificil, en l’un i l’altre cas, en les llistes nacionals del partit conservador.

Si aprofundim en l’anàlisi podriem intuir que el PP està reorientant la seva linea argumental, aquesta vegada sí, moderant el seu discurs, derivant cap al centre, incorporant gent amb una trajectòria professional incontestable a fi de deixar anar llast (Acebes, Zaplana, Aznar….) i possibilitar d’una punyetera vegada el pacte polític amb les tendències nacionalistes moderades, l’única possibilitat de govern que els queda a un centre-dreta espanyola, molt deteriorada per les seves actuacions passades i recents.

 

Òbviament, la impossibilitat de pacte a Catalunya entre CIU i ERC unit a la més que dubtosa oportunitat que el l’un i l’altre aconsegueixi la majoria suficient per a governar, fa que s’hagi d’obrir aquesta altra via que precisa d’un gest clar per part de la cúpula del PP, d’abandó d’unes posicions destruccionistas i anticatalanistas, de les quals feia gala i bandera a manera electoral.

Dit això et diré, Mª Pau, que no es pot estar en missa i repicant i l’opció de definir-se “catalanista” no és compatible de cap manera amb el suport i la implicació en un projecte polític que ha impulsat, entre altres coses una campanya contra Catalunya com el PP via actuacions com la dels papers de Salamanca o els recursos antiestatut que segueixen oberts en el TC.

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.