Els tentàcles de la medusa.
38
post-template-default,single,single-post,postid-38,single-format-standard,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.2.6,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.6.9,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

Els tentàcles de la medusa.

Els tentàcles de la medusa.

Una de les coses que millor va realitzar el PP per als seus interessos, sobretot durant el seu segon “Aznarato”, va ser l’extensió de la seva ideologia i influència sobre la classe judicial i sobretot en l’àmbit civil, fent un ús excel·lent de les possibilitats que el organizacionisme permetia, fundacions, grups de presió etc.aconseguint d’aquesta forma, sense proposar-se’l, que al perdre les eleccions del 14M del 2004, mantenir a part dels gairebé 9,5 milions de vots una estructrura parapolítica realment potent.

Des de la incursió en la AVT, la potenciació del Fòrum de Érmua, la fàbrica ideològica neocom FAES, la fundació Francisco Franco, etc el PP ha pogut el que el resultat polític no els permetia, pinzar a la minoria majoritaria del PSOE i aliats, quan ha tingut ocasió i amb un èxit notable.

Si tenim en compte que, a més l’aparell mediàtic que controla o passeja pels seus mateixos interessos, COPE, El Mundo, ABC, La Razón, etc. és prou potent per a amplificar quantes actuacions aquests portin a terme, entendrem el perquè d’una estratègia que primer es va aferrissar amb el Pacte del Tinell i l’excursió a Perpignan de Carod, mes tard intetà i aconseguí confondre a tots amb el del 11M, anteriorment havia fet cas omís amb la guerra de L’Iraq o la tossudessa contra l’ estatut que sí els ha semblat bé per a altres comunitats i actualment està desmuntat qualsevol possibilitat d’acord amb el govern per a aconseguir una mica positiu en el recién descarrilat procés de pau, i tot amb l’únic propòsit de recuperar Moncloa, o sigui el poder.

El PSOE i ZP haurien de confirmar en un segon sufragi la “legitimitat” que l’aparell conservador espanyol li ha negat, suposant que els seus propis errors l’hi permetin, en aquest cas accediria novament al govern i la seva estratègia durant la legislatura, 4 anys gairebé perduts políticament parlant, hauria estat un èxit.

Però en el que ha estat prolífic especialment el PP és en l’apropiació dels símbols que no els pertanyen per a abanderar les seves fins, com el LLAÇ BLAU, dissenyat per mans netes contra qualsevol tipus de violència i que ja ha estat usat en diverses de les manifestacions realitzades durant aquests anys, del fòrum de Érmua, i que els representants municipals del qual es encargaren ahir de desautoritzar l’ús del nom del seu poble per a actes partidistas i els quals en teoria haurien de ser de tots, la bandera de l’estat i l’himne espanyol, etc.

Perillós i alhora deshonest emetre el missatge de qui no defensen les seves postures estan en contra d’aquests símbols i conseqüentment contra l’Estat o les llibertats, curiós veure que els qui ataquen sense descans els anomenats nacionalismes perifèrics, utilitzen el nacionalisme espanyol, l’únic amb gestos agressius, per a impossar-lo a a idea de una Espanta plural.

La llàstima és que la societat civil s’està partint en dues meitats, i casos com la recent agressió a un integrant del fòrum de Érmua davant la sala del TSJPV durant la compareixença del Leendakari Ibarretxe, no són sinó una mostra del que anirà succeint, almenys fins que hàgim introduit la nostra papereta en les hurnes el pròxim any i siguin els que siguin els resultats, se suposa abandonaràn la creuada, bé per ser necessari el pacte amb altres grups, cas d’haver guanyat les eleccions o en reconeixement que els resultats del 2004 eren prou legítims com TOTS els altres menys ells, van reconèixer aleshores.

No Comments

Post A Comment