15 febr. Els amos del mon.
Quan encara no s’han apagat les conseqüències de la invasió de L’Iraq per part dels EUA, ans al contrari, els morts van incrementant-se cada dia que passen, la BBC va posar de manifest ahir el que el nostre company Jon Kepa ens havia avançat diverses setmanes abans, el pla d’atac a Iran pel cèlebre programa nuclear.
Però, quina diferència hi ha entre aquest programa per a enriquiment d’Urani i el que va engegar en el seu moment Corea del Nord?, doncs que aquests últims ja s’han passat la fase de l’enriquiment del mineral i tenen capacitat nuclear activa i a més un potencial militar que és una garantia que a Bush, en aquest cas, no se li ocorrerà incloure’ls en “el costat fosc” ni tampoc se li ocorrerà promoure un atac preventiu d’aquests que es va inventar Paul Wolfowitz.
Però a més hi ha una altra cosa que no passa desapercebuda i és que la capacitat tècnica iraniana, al costat d’un hipotètic desenvolupament nuclear permetria prèvia modificació de qualsevol dels míssils de mitjà/llarg abast que actualment poden trobar-se a preu de saldo en el mercat armamentístic, faria totalment factible arribar a el cor d’Israel amb quants artilugis d’aquestes característiques volguessin armar-se, això i no altres coses són el detonant d’aquesta més que probable actuació militar nord-americà en la terra dels Ayatollah.
Amb el fàcil que seria i el barat que a tots ens sortiria solucionar el problema judeo-palestí propugnant aquest acord que des de l’any 1948 se’ls ve negant als palestins per part d’Israel i el seu poderós aliat, els EUA de la mà de lobby sionista d’aquest país, veritable ànima de la política exterior nord-americana.
Que la guerra interessa, no n’he tingut mai cap dubte, que el petroli també, doncs si, però un mira amb estupor com sempre són agredits els mateixos, L’Iraq, Iran, mentre que uns altres, bressol dels terrorismes integristes que patim avui dia, no només surten indemnes sinó que són socis comercials de qui hauria de donar l’ordre de repel·lir les seves demostrades activitats antinorteamericanas o el finançament que tots aquests grups necessiten per a dur les seves actuacions a terme.
El món és injust, el poder ho corromp i els diners serveixen a les seves finalitats, però com per el que sembla els EUA no han après ni de Vietnam ni dels tants llocs dels quals han hagut de fugir amb la cua entre les cames, segueixen enviant els seus fills a morir en el desert o en la jungla, servint als interessos d’aquells que sense prejudicis busquen únicament convertir-se en els amos del món.
No Comments