Sigo siendo el rey.

04 des. Sigo siendo el rey.

El fenomen d’Hugo Chávez és al costat del ja decadent de Fidel a Cuba o de Morales a Bolívia un dels grans en el cul del govern neocom de George Bush.

L’ex Tinent Coronel colpista, reciclat als dos anys en líder del moviment d’esquerres Bolivarista de tendències revolucionàries i socialistes, no en va el seu ídol és el TXÉ, ha sabut connectar amb un poble que majoritàriament l’adora i no de forma gratuïta.

Chávez, a diferència dels seus predecessors en el càrrec, ha sabut posar al servei dels més desfavorits, els recursos de la nacionalizada indústria petroliera, destinant ajudes milionàries anualment en les denominades missions, fonamentalment dedicades a la sanitat i educació, té un acord amb la Cuba de Fidel pel qual en canvi de petroli aquests els subministren 15.000 metges, per a assistència sanitària en les citades missions.

Ell va sobreviure a un cop d’estat provocat per les classes burgeses que havien perdut amb ell els seus privilegis i sobreviu en un continent duríssim per a la classe política, elecció rera d’elecció, amb el suport dels seus conciutadans. Per als seus detractors el missatge és clar, alguna cosa estarà fent bé.

Un pot estar d’acord o no, amb la seva tendència al estrellat televisiu i als discursos grandilocuents als quals ens té acostumats, no obstant això és evident que estem davant un líder que ha sabut agafar les rendes del seu destí i les de la seva gent i renunciant al vassallatge yanqui, aixecar el cap ben alt, en una zona en la qual és molt difícil fer-ho. Veneçuela té un munt de problemes però estic segur que, si ningú hi interfereix, la millora els arribarà amb paciència i esforç.

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.