Rastregi’m sr. agent !

02 des. Rastregi’m sr. agent !

Arribar a l’aeroport i començar l’odissea, tot és un. En els detectors sembla que es busqui una bomba atòmica, la cosmètica líquida, en boses hermèticament tancades, els PC fora del seu maletí i separats de la resta de l’equipatge, ni cinturons ni sabates i el tres quarts pel scanner. Només mancada que et mirin amb aquestes mini llanternes dintre de la boca, que escodrinyin entre el pèl i que possats a 4 potes, et facin un tacte rectal perquè la humiliació sigui completa, els temps que corren que volen que els diguin, donen per a això i per a un munt de coses més.

Si després de tot aquest “teatre” llegim en els diaris d’aquests dies que el Polonio 210 que va servir per a assassinar per enverinament al ex-espia rus a Londres, es va passejar impunement des de Barcelona a Londres, des d’aquí a Rússia i a no sé quantes destinacions més, la pregunta coherent és perquè cony serveix tant registre i tanta llet?.

Ja sé que el Tulipán negro i el Colgate líquid són fàcils de detectar pel que s’ha vist, però que tal si alguna vegada programen màquines i personal, perquè a més de detectar aquestes “terribles” ADM (armes de destrucció massiva) detectin per exemple, alguna barra de material radioactiu, pistoles, granades o bombes de fabricació casolana.

Tinc la impressió que qui vol colar una d’aquestes joguines pot fer-lo sense més amb el que el nostre pervindre com civilització corre un perill de l’hòstia, que algú ens expliqui perquè és té tant perillós el meu Signal o l’ampolla de after save d’ Azzaro, però mentre toca fer el tocacollons en els controls d’embarcament, que hi farem ! .

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.