Quate, aquí hay tomate !

03 des. Quate, aquí hay tomate !

La companya Malanga Conquera del fòrum d’actualitat nacional de “ el periòdico” em va comentar ahir la seva sorpresa sobre que en la meva bitàcola, no hi hagués cap comentari sobre les recents eleccions mexicanes. La veritat i l’explicació és que la política dels països sud i centre americans no m’atreuen gens ni mica i en particular el sistema electoral o polític mexicà és per al meu entendre, complicat i desmanegat, qualsevol altre tema que se’m posi per davant m’atreu més que aquest, sense dubtar-lo ni un moment.

Aquesta tarda he tingut unes hores lliures gràcies a que ahir vaig poder avançar el treball que he de presentar matí per a l’assignatura de Comunicació i márqueting intern i he decidit intentar aclarir que és el que es reclama d’aquest procés electoral, i la veritat, se m’han posat el pèls de punta.

A pesar de la tutorización d’observadors internacionals que no van observar incidències resenyables, el candidat López Obrador va acusar a l’oficialment declarat guanyador dels comicis, Felipe Calderón, de manipulació i frau electoral i quan un comença a estirar del fil, veu que és veritat, que això ha estat un “pucherazo”. Com arribo a aquesta conclusió? Fàcil.

El candidat guanyador ho ha estat per una diferència d’uns 240.000 vots. No obstant això els primers escrutinis fins a arribar més o menys al 30% dels vots escrutats, donava al candidat Obrador un avantatge d’un 3%. La situació es reverteix de manera sorprenent i al final dona el resultat de tots coneguts.

El frau principalment es va cometre en la falsificació d’actes que en un 80% no coincideixen amb els resultats escrutats en les urnes i amb el que els mexicans denominen METER o SACAR vots o sigui que si per exemple en un col·legi electoral han votat 1000 persones, la suma de totes les boletas (com li diuen allí) pot ser de 1100 o de 900, segons sigui el cas. El més curiós de tot això és que SEMPRE aquesta inconsistència aritmètica ha afavorit al candidat Calderón i això comença a fer mala olor.

En una recent aparició de la portaveu de campanya de López Obrador, Claudia Sheimbaum s’ha posat de manifest aquestes pràctiques “mafioses”, però és que a més l’aplicació de la llei de Benford, utilitzada per a trobar inconsistències en sèries numèriques alterades artificialment, es pot constatar aquest fet i les matemàtiques no fallen.

Si greu és que una situació així pasi, més ho és que es doni amb el consentiment de la col·lectivitat internacional, si no som capaces de vetllar per l’honestedat i el bon desenvolupament democràtic, de que cony ens serveix tanta ONU, UNESCO i organisme internacional?.

Adjunto l’adreça del blog de Rodolfo Soriano, joc de Mapaches, en el qual es relata de forma extensíssima les formes de frau practicades per aquests contrades i que haurien d’obrir els ulls a més d’un i no inhibir-se davant una injustícia com aquesta

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.