Mariona

10 des. Mariona

En el moment que vaig saber que havies de néixer,  ja et vaig imaginar com ets. I no solament en l’aspecte físic sinó en la teva forma de ser. Es varen acomplir els meus desitjos i de veritat que ho agraeixo. Sembla que va ser ahir, quan embolicada en una tovallola et van arraulir en els meus braços i a pesar d’haver viscut mil vegades en la meva ment aquest moment, mai vaig poder imaginar la gran emoció en saber-me pare. Sembla que va ser ahir, i ja tens 18 anys.

Veient els teus ullets petitons i negres, mirant-me estranyada vaig saber, que tard o d’hora em trencaries el cor i és encara ara recordant-lo quan m’emociono,  ni tan dur com semblo ni tan fred com aparento, simplement de carn i ossos com tothom.

Ser pare no resulta gens fàcil, segur que en aquests divuit anys, he errat més del que hagués volgut,  per ser de vegades massa exigent i dur, per no haver-te escoltat prou, per no haver-te abraçat més vegades i haver-te pogut demostrar quant t’estimo, expressar els sentiments no és el meu fort. No obstant això en solitud he plorat, m’he emocionat amb tu i m’he omplert d’aquest amor que tant em costa transmetre’t. Espero que no m’ho tinguis massa en compte.

Avui segons les lleis deixes de ser una nena per a convertir-te en una dona, ja fa temps que ho eres, però per a mí sempre seras la nena petita de cara rodona i ulls vius, somriure fàcil i contagiós, que pul·lulava al voltant de les meves cames de quatre grapes, cridant pa-pa-pa!, una de les poques persones que m’han fet emocionar, només mirant-me.

La meva nena, la Mariona, n’estic ple d’orgull que siguis la meva filla.

2 Comments
  • admin
    Posted at 20:55h, 02 juliol

    Hola Trina.

    A mi em passa el mateix cada cop que el torno a llegir no perquè estigui ben escrit sino perquè em remou per dintre, potser això és el que ens cal a vegades.

  • trina
    Posted at 19:08h, 01 juliol

    Eduard,
    tu has aconseguit fer-me plorar a mi amb aquest escrit..la Mariona ha d’estar absolutament orgullosa de tenir-te com a pare…no es pot demanar més…
    felicitats a tots dos per tenir-vos…
    una abraçada