Acebes

27 nov. Acebes

Tota organització ha de tenir en les seves files a gent dispossada a qualsevol cosa per aconseguir arribar a posicions de rellevància que, d’una altra manera, per vàlua o mèrits personals, dificilment aconseguiria.

Solen ser figures grises, sense cap mèrit aparent mes que la de medrar i una habilitat pasmosa per a usar la llengua en aquells llocs reservats a scottex.

Quan un investiga entre els seus cercles habituals de joventut, pocs tenen memòria d’ells, tret quan algú dispara primer recordant alguna situació, normalment per a recrear-se en el ridícul, d’alguna acció protagonitzada i que serveix perquè la resta recordin al final de qui s’està parlant.

Individus, mancats d’ètica amb la capacitat infinita de repetir fins a la sacietat els missatges corporatius, siguin aquests o no, ètics, morals o simplement verídics, si el que mana ha dit que es digui, es diu i punt, no fa falta donar-li més voltes.

De tant en tant, millor dit bastant sovint, aquestes bavoses es veuen premiades pels serveis prestats, per la gran capacitat d’encaixar els mastegots adreçats cap a nivells superiors i per una capacitat d’empassar-se gripaus notable i descomunal.

Qui busqui mèrits en persones d’aquest estil, s’esforça en va, bé si té un, la mateixa fidelitat del perdiguer amb el seu amo, bellugant la cua quan li dediquen unes paraules i bavejant per que li llancin un os.