Cada cop que obro la tele espero la imatge del Franco inaugurant algún pantà o alçant la ma com un Click de Famobil en plena Plaza de Oriente. Em sorprèn el subconscient amagat des de fa tants anys que em recorda vestit de calça curta amb davantalet blau i blanc, format en perfecte filera en el pati de l’escola cantant el Cara al Sol. La involució ideològica i política a la que ens estan sotmetent la gent del PP és tant important que fins em fa reviure a contracor un passat al que no m’agradaria tornar. Això no ho podem permetre de cap manera!
En mig del retrocés social que per obra i gràcia d’una crisi econòmica provocada i amb la coartada de frau Merkel ens ha deixat el ja esquifit estat del benestar amb menys polpa que el turmell d’un pardal, hem de patir les reformes d’un partit que no ha fet res de tot el que va prometre en benefici dels ciutadans, però que en l’aspecte ideològic ha donat corda cap enrera a la màquina del temps i d’un plomall s’ha carregat la Llei de l’avortament, ha promulgat una reforma de la justícia a mida del qui se la pugui pagar i aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid, carregar amb el descerebrat del ministre Wert com ariet de la FAES contra el model d’escola catalana. Al País Valencià, Illes Balears i la Franja manipulant història i ciència per destruïr la unitat del català com a llengua mentre delegades de govern condecoren membres de la División Azul que en el seu ordenament sagrat juraren fidelitat a Adolf Hitler entre d’altres coses, realment demencial!
Ens queden encare uns quants episodis més per viure i que si no els fem fora abans o marxem nosaltres, ens tocarà patir en tota la seva cruesa. La fi de la Llei que dona marc legal al matrimoni homosexual, la tant repetida com falsa unitat de mercat i la reforma de les pensions son les properes andanades que ens fotaran a la línia de flotació d’un vaixell ja molt tocat mentre l’únic propòsit és el de re-centralitzar.
I aquests son els que ens diuen nazis!
Il·lustració d’edp.cat
Un dels riscos de la clonació és que a algú amb més poc seny que el Sergio Ramos i amb els recursos suficients com per a no mirar prim li surti de la fava replicar José Maria Aznar, el rei o el Bárcenas. Algú es pot imaginar la seu de la FAES plena d’Aznarets petits corrent pasillo amunt i avall talment com barrufets amb bigoti i abdominals desproporcionats? o el rei i les seves rèpliques caçant tots a una elefants de Botswana?. Si el Bàrcenas tot sol s’ha emportat mitja Espanya a Suïssa que no s’hi haurien haver pogut emportar ell i els seus clons? fa venir esgarrifances i tot només de pensar-hi.
Jo, ignorant de mi a diferència dels milers d’investigadors en biogenètica que llegeixen aquest bloc, que en son la majoria, no tinc massa clar si al fer la còpia del cos el registre mental de l’original també es replicaria o no tindria perquè ser així?. I què passaria si es volés fer una còpia de la còpia de la còpia, el codi genètic també mutaria com passava abans amb les cintes de cassette o mantindria fidelitat a l’original?. Seria possible veure un Aznar eco-socialista-progre aferrissat lluitador anti imperialista i anti Bush? o fan del Barça i del Guardiola? o homosexual? fins i tot un Aznar independentista brandant l’estelada al davant de la mani del 11S2013 i cridant en català en la intimitat, IN, INDE, INDEPENDÈNCIA!. Ens podríem trobar amb un Rei republicà? o com que els borbons pel general son de bragueta fluixa per cada clon reial s’hauria de clonar també una Corina? com es sol·lucionaria lo del numeral del monarca, Joan Carles 1er, Joan Carles 2on, Jona Carles 3er …..?
Buff no ho sé pas, posats a imaginar però perquè no invertim la morterada que ens faran pagar pel Neymar en clonar onze vegades a Messi i fem un equip de llegenda per una pila d’anys!
Il·lustració d’edp.cat
El parlament aragonès, format majoritàriament per lingüistes de reconegut prestigi mundial (!!??), han decidit en reunió solemne que a partir de les 00:00 del dimecres passat, interessant la precisió horària, el català que es parlava a la Franja, el que abans despectivament en deien Chapurriau, s’anomeni LAPAO (Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental) a més també n’han fet nèixer una altra que han anomenat LAPAPYP (Lengua Aragonesa Pròpia de les Àrees Pirinenques i Prepirinenques) com que s’han deixat per definir la resta de la parla i per no deixar de banda les ganes de fer el ridícul que han demostrat, algú ja els ha proposat LAPOLLA (Llengua Aragonesa Pròpia de Otros Lindos Lugares de Aragón), però amb dues llengues noves ja s’havien passat del cupo setmanal.
La relació curiosa dels espanyols en general i del PP en particular amb el català és comparable a la dels vampirs amb la llum solar, les cabeces d’alls o les estaques de roure, sembla com si conviure amb una llengua mil·lenària els provoqués algún tipus de alèrgia, mortal de necessitat que els obligués per preservar la salut física i mental a perseguir-lo i anorrear-lo amb l’únic propòsit cert de fer-lo desaparèixer, d’exterminar-lo. Algú es podria imaginar el que passaria si a Catalunya a algun il·luminat se li acudís anomenar el castellà LICPEGCO (Llengua Impossada a Catalunya Pels Espanyols Genocides Culturals i Opressors)? ja la tindríem liada!
A aquests genocides de les cultures i de les llengües se’ls ha ficat al cap repetir la tàctica que va fer servir durant 40 llargs anys de dictadura pel seu ideòleg de coixí, el Francisco Franco, però obvien que la reacció de la gent que el parla és inversament i geomètricament proporcional als intents per a sotmetre’ns. Ells com a vampirs i nosaltres com a Gremlins passats per l’aigua, per a fer servir símils de personatges literaris portats al cinema, davant de l’agressió ens multipliquem.
Moltes gràcies gent del PP, amb les vostres collonades en doneu més empenta, feu que cada cop siguem molts més.
Il·lustració d’edp.cat
” Els del PP no haurien de consumir drogues ni barrejar medicaments amb alcohol, després els venen ocurrències com la del LAPAO. Un plat de macarrons els guanya en coeficient d’inteligència! #queenssoudidiotesmacos @edp
Aquesta setmana passada, com solen fer cada dos anys, vaig rebre una trucada que esperava, un venedor de l’Editorial Planeta de la que era client des de feia més de vint-i-cinc anys em demanava dia i hora per passar per casa a presentar-me els novetats d’aquest any. Quan li vaig dir que no calia em va preguntar pels motius i no es va sorprendre gens ni mica en fer evident que era per l’actitud del seu president cap a Catalunya, per la zona de Girona estava rebent moltes negatives com la meva. El pare de Lara i tants altres com ell, va arribar a casa nostra fa molts anys amb una ma al davant i l’altra al darrera i amb esforç, treball i tenacitat va saber aprofitar les oportunitats que Catalunya li oferí i que no van trobar a la seva terra. Molts d’ells agraïts per la porta oberta es varen quedar i els seus fills i nets son ara els que aixecant una estelada criden en les manifestacions de l’onze de Setembre en favor de la independència, en català i en castellà. Pel que sembla això no li va passar al sr. Lara.
No vull que aquest escrit s’interpreti com un crit a boicotejar cap producte o empresa per la manca de respecte vers la meva cultura i la meva llengua, alguns d’ells fins i tot amenaçant con el sr. Lara amb deslocalitzar l’empresa si Catalunya s’independitza o d’altres com Granini, per a negar-se a fer servir el català en l’etiquetatge, si no com una actitud personal d’un simple consumidor cap a empreses que només em volen com a client, a mi això no m’interessa. Els fonaments del màrqueting actual els hauria d’haver ensenyat que les relacions entre una empresa i els qui conformen el seu mercat no incorporen ja només aspectes econòmics i que en les pautes de consum els socials, culturals i relacionals tenen cada cop més a veure en la fidelitat de marca.
Per això i lluny de promoure res faig pública la meva intenció, íntima, personal i intransferible de no consumir absolutament res, ni productes ni serveis, produïts o comercialitzats per empreses que es posicionen obertament en contra dels meus sentiments i creences i que no em respecten com a català. Jo ja no sóc client de cap empresa que menysprei la meva cultura i la meva llengua. Ja no sóc client ni de Planeta, ni de Granini, ni de Coca Cola, ni de Gillette, ni de Henkel, ni de Nestlé …………… ells han fet la seva elecció empresarial i jo com a consumidor la meva.
Aquest post d’avui, per si no us en havieu adonat, està escrit íntegrament en LAPAO en honor a la recent llengua apareguda de la nit al dia a l’Aragó a la zona de la Franja a on abans s’hi parlava català. Per a fer-lo entenidor us enllaço el primer traductor Català-LAPAO que facilitarà de ben segur, la vostra comprensió lectora.
Il·lustració d’edp.cat
” El gran problema de fer-li escratxe a un polític del PP és que al cap de cinc minuts ja tens unes ganes boges d’escratxar-ne un altre! @edp
Un polític que “treballi”, és un dir, en el Congreso de los Diputados de Madrid, percep per fotre potes enlaire el país, pujar-nos els impostos i deixar-nos sense feina un sou mig de 6.100,00€ cada mes. Molta pasta? depèn, si ho mirem amb els ulls del Duran i Lleida per exemple que es queixà no fa massa amargament, un polític a Espanya cobra poc. Per a algú que cobra de l’atur o el subsidi de subsistència o per a qualsevol pensionista, molt més del que disposa ell i els seus per a menjar tot un any.
A un sou base d’un diputat és de 3.126,52€ al mes al que se li aplica el corresponent 38% d’IRPF, hi hem d’afegir uns quants ajuts lliures d’impostos que pugen els números que no vegis. Per allotjament i manutenció un diputat de Madrid cobra una dieta mensual de 839,70€ i si sa senyoria és de fora encara que tingui casa a la capital, com el Montoro, la Cospedal o la ministra de Foment, 1760,75€, tot això en les 14 pagues corresponents. Per a moure’s per Madrid en taxi 250,00€ més al mes. Per dietes de desplaçament nacional 120,00€ al dia i si l’animaló se’n va fora d’Espanya 150,00€ cada 24 hores, demencial. Però pareu que no hem acabat aquí. Mai havia entès aquesta propensió malaltissa en formar comissions per a no res, doncs be aquí en tenim la resposta, el President de la comissió cobra de complement cada mes 1.590,00€, els vice presidents 1.162,00€, els secretaris 775,00€, els portantveus 1.162,00€ i els portantveus adjunts 775,00€. Si tenim en compte que actualment hi han 33 comissions, 33 presidents, 62 vicepresidents, 62 secretaris, 200 portantveus i 79 adjunts, feu un petit càlcul del que ens costa al mes tanta comissió.
En voleu més?, doncs vinga. Els potantveus dels diferents partits del Congreso disposen cada un d’ells de 1.978,62€ de pressupost de representació i 1.052,63€ per a despeses no justificables. El president del Congreso té un sobre sou de 3.605,38€ i a més 3.915,16€ per a representació i altres 3.210,08€ no justificables. Els vicepresidents (4) 1.374,73€ de complement al sou, 1.148,68€ per despeses de representació i 803,52€ més fora de justificació i els 4 secretaris, aquests que no falten, 1.073,28€ de complement, 930,07€ de representació i altra cop 769,72€ sense justificació.
Moltes de les 350 senyories cobren a més com a càrrecs del seu partit, com a membres de parlaments autonòmics, com alcaldes o regidors de les seves ciutats, de les Diputacions, …… i de les seves activitats particulars, un veritable escàndol.
Quan ens vulguin parlar d’austeritat si us plau, “si teng colions!!” parleu-nos també d’aquestes coses ja veureu com així us farem molt més de cas.
Il·lustració d’edp.cat
Estimados:
Vaya por delante que entiendo ese miedo inconfesable que os provocó ver por la tele el pasado 11 de septiembre a millón y medio de catalanes enarbolando esteladas por las calles de Barcelona al tiempo que reclamaban su libertad. Que comprendo vuestra dificultad manifiesta para el análisis y el entendimiento que un acto sin parangón como este representa, no os habeis caracterizado jamás, desde tiempos inmemoriales, por vuestra facilidad para razonar ni empatizar y hasta me conmueve ese pánico casi infantil a permitir que la gente se exprese invocando no se que precepto constitucional. Por eso a mi no me ha extrañado en absoluto el resultado de la encuesta del CIS.
Comprendo, como no puede ser de otra manera, el deseo mesetario de envolver a España entera en ese movimiento centrípeto capaz de amontonar de manera artificial alrededor de Madrid el poder político, económico y financiero para desde allí como sol majestuoso irradiar su luz hacia el extrarradio en actitud impostoramente generosa o el empecinamiento en malgastar esfuerzos e inercias para convertir vuestra capital en un segundo París o la creencia megalómana de ser centro del mundo mundial y la obcecación en dilapidar cualquier intento de eficiencia y productividad al gastar nuestros dineros, ¡cómo no voy a entender que no querais perder a quien financia vuestro anacrónico proyecto Estatal!.
Me consta que el resurgir ideológico conservador, ese que os ha hecho un daño incalculable en el trascurrir de los tiempos, rebrota ahora de la mano de un gobierno que recorta hasta lo indecible, en derechos y en lo económico, ese mismo Estado que a la vez reclama entero para sí en lo político, que aboga por españolizar a los niños y por impedir la máxima expresión democrática de un referendo, os está calando para vuestro mal ¡y algunos todavía tienen la siniestra ocurrencia de llamarnos a los demás Nazis!.
Es evidente que en 300 años no habeis hecho el mínimo esfuerzo por entender absolutamente nada, sois en general una sociedad inmovilizada desde los tiempos de Felipe V arcáica, poco generosa, represora y aldeana, incapaz de evolucionar. ¿Y todavía os extrañais de que los catalanes nos queramos marchar de esta vuestra España?.
Un saludo cordial y un abrazo de despedida de un catalán.
Il·lustració d’edp.cat
”El problema d’un boca-moll és haver de reconèixer que l’ha cagat, el d’un imbècil que a la mínima oportunitat hi torna! @As_TomasRoncero #collonsdeburru @edp
Tota organització ha de tenir en les seves files a gent dispossada a qualsevol cosa per aconseguir arribar a posicions de rellevància que, d’una altra manera, per vàlua o mèrits personals, dificilment aconseguiria. 
