13 maig Hi ha moments
Hi ha moments en els que et sents vell, sense forces i quasi vençut. Anys enllà de les ganes i l’empenta dels vint anys, amb masses confrontacions a l’esquena i la mandra de lluitar-ne de noves, es barreja entre les olors d’una crisi que ofega i el crit dels qui la ploren, la recança d’una esperança tant obligada com impostora. Si no fos així que ens quedaria?
Hi ha moments en els que de tant repetir-les les paraules gastades i buides que invoquen el coratge de les antigues guerres conviden a no ser escoltades, solucions passades que no ho son ara ens sonen falses, sense cap valor, ens derroten. Resignats, humiliats i impotents, encaixant les patacades una darrera l’altra sense poder reaccionar, ni per alçar el cap i cridar “Prou!”.
Hi ha moments en els que obligaria recuperar la ràbia lliure i salvatge d’altres temps, energia d’il·lusions perdudes per a ressucitar les lluites oblidades, omplir-nos els pulmons d’aire fresc i respirar, albirar el futur amb la mirada renovada, enfilar els problemes directament a la cara i sense por, citar-los a la batalla i altre cop guanyar i sentir-nos grans, de nou com a gegants!.
I aquest moment és ara!.
No Comments