Inici

No, així no ho arreglarem mai, està vist què no és qüestió de quantes més mortes hi hagi, perquè aquests són els casos extrems dels quals ens lamentem quan ja és massa tard. La violència que els homes, TOTS nosaltres així en general, per acció o omissió practiquem contra vosaltres...

Ni reis comissionistes, ni jutges prevaricadors, ni polítics franquistes, ni forces de seguretat repressores, ni mitjans de comunicació embusters, ni cúpules empresarials xantatgistes, ni financers corruptes, el problema són els quatre nanus encaputxats que es manifesten en contra del feixisme per evitar ser identificats i encausats com a terroristes com l’Adrià o la Tamara. El mantra d’avui és que ja no els volem al costat nostre perquè dona mala imatge anar tapats.

Maslow va formular ja fa molt de temps la seva teoria definint 5 nivells de necessitats humanes, fisiològiques, seguretat, pertinença, reconeixement i autorealització. A cada nivell només s’hi podia accedir si s'havia completat el nivell inferior i així fins al darrer. Cadascú intenta pujar el més amunt possible de la piràmide, però no sempre es pot.

Avui, commemorem el 78è aniversari de l’afusellament del President Companys i encara és l’hora que l’Estat que el va assassinar, hagi revocat la sentència, acceptat el crim i demanat perdó. És dia d’ofrenes en el lloc on els feixistes el varen executar, fins i tot de partits que han governat Espanya, com el PSC/PSOE i que fins ara s’han fet l’orni quan se’ls demana la restitució.

Catalunya és un país pacífic, treballador i petit a on la gent s'aixeca al matí, treballa i conviu en català, castellà, anglès, francès, hebreu, swahili, àrab, bantú, xinès, paixtu, rus .... dia darrera altra, a totes hores, amb total i plena normalitat. L'educació, el civisme i la convivència presideixen una societat oberta, moderna i tolerant a on s'acull al forà com en pocs altres indrets, a on es practica la solidaritat i l'associacionisme. És terra erma per la llavor d'imposicions i de totalitarismes.

A veure si ho acabo d'entendre, el rei Felip VI pot disparar-me un tret al cap al vell mig de la plaça de Catalunya i ni tan sols el podrien jutjar per haver-ho fet, però si jo li faig un rap amb mala hòstia explicant en què es gasta els diners què entre tots li paguem o les comissions que guanya en els seus negocis, em podrien fotre pel cap baix quatre anys a la garjola, acusat d'injúries a la corona, enaltiment del terrorisme i no sé quantes coses més?. Ja sé, al rei no li deu agradar el Rap, però ves a mí tampoc m'agraden els reis.