En veu alta

11 set. #11S2018

Avui els que no ens deixen volar, de dins i de fora, que persegueixen extingir la nostra identitat i la nostra llengua, entendran que ningú pot emmudir a qui vol cridar, ofegar a qui vol respirar, empresonar a qui vol ser lliure.

Quan ens vegin amb els ull negats emocionant-nos amb el nostre cant, quan ens vegin caminar de la ma, junts sota un cel d’estels vermells i blancs cap a la llibertat, ho entendran!!

Read More

02 juny A quí votaria avui Hitler?

Catalunya és un país pacífic, treballador i petit a on la gent s’aixeca al matí, treballa i conviu en català, castellà, anglès, francès, hebreu, swahili, àrab, bantú, xinès, paixtu, rus …. dia darrera altra, a totes hores, amb total i plena normalitat. L’educació, el civisme i la convivència presideixen una societat oberta, moderna i tolerant a on s’acull al forà com en pocs altres indrets, a on es practica la solidaritat i l’associacionisme. És terra erma per la llavor d’imposicions i de totalitarismes. (més…)

Read More

24 maig Llibertat de què … ?

A veure si ho acabo d’entendre, el rei Felip VI pot disparar-me un tret al cap al vell mig de la plaça de Catalunya i ni tan sols el podrien jutjar per haver-ho fet, però si jo li faig un rap amb mala hòstia explicant en què es gasta els diners què entre tots li paguem o les comissions que guanya en els seus negocis, em podrien fotre pel cap baix quatre anys a la garjola, acusat d’injúries a la corona, enaltiment del terrorisme i no sé quantes coses més?. Ja sé, al rei no li deu agradar el Rap, però ves a mí tampoc m’agraden els reis. (més…)

Read More

19 maig A destemps

No et preguntis mai si ets feliç si no vols deixar de ser-ho, no et qüestionis d’on et neixen les il·lusions i els somnis, perquè s’esvaeixen. Arrenca i no paris de córrer, amb el cor ajupit fins que t’esgotis i sense alè, atura’t, per construir un instant nou i no miris enrere. (més…)

Read More

18 maig Bèsties de dues potes

En Quim, un amic meu de caminades, em va fer notar ja fa molts anys, la poca traça que teníem els independentistes quan ens volíem referir als causants dels greuges que patim durant tants anys i tenia raó. Amb extrema frivolitat els definíem a tots com a “espanyols” quan havíem de dir l’Estat, perquè d’espanyols n’hi han de tota mena, igual que de catalans. (més…)

Read More

13 maig Hi ha moments

Hi ha moments en els que et sents vell, sense forces i quasi vençut. Anys enllà de les ganes i l’empenta dels vint anys, amb masses confrontacions a l’esquena i la mandra de lluitar-ne de noves, es barreja entre les olors d’una crisi que ofega i el crit dels qui la ploren, la recança d’una esperança tant obligada com impostora. Si no fos així que ens quedaria? (més…)

Read More

01 maig NO, és NO!

#NOésNO, ni sí, ni potser, ni cap altra cosa, és NO, ho hauria d’entendre fins i tot un primer de Barrio Sésamo d’aquests que a vegades vesteixen de jutges! El Patriarcat, fet sociocultural creat pels homes, s’ha mantingut en la història pretenent la inferioritat de les dones impedint la normalitat, per una simple qüestió de força física i d’apropiació del poder. La manca de voluntat per a redreçar-ho ha fet del masclisme un problema greu, molt greu. (més…)

Read More

24 març Amb els ous ben plens

I al final s’ha fet evident el que ja sabíem, l’EspaÑa actual té poques diferències amb la del segle XVè, la que cremava en les fogueres dones sàvies a qui anomenava bruixes. O amb els conqueridors que en nom de la grandesa d’un imperi, arrencaven de soca arrel civilitzacions senceres arreu, a Amèrica se’n varen fer un tip de matar gent invocant Espanya i Déu. (més…)

Read More
soraya_estelada

27 gen. Vicepresidenta en liquidació

Ho haig de confessar, veure Soraya fent una roda de premsa m’espanta. Té aquell mirar foll del Jack Nicholson en “el resplandor”, quan empaita destral en mà,  dona i fill per l’hotel de les muntanyes de Colorado. I el canvi de look que li han plantat no ha fet més que empitjorar-ho, sembla una vicepresidenta en liquidació. (més…)

Read More

25 set. El nan saltarí

Saltava el nan tot ballant una dansa encisadora, a ritmes de música dolça i suau com les que a la gent els agrada sentir. I barrejant-se les notes de la flauta entre el soroll dels cascavells que duia cosits a les set puntes del seu barret, anava embriagant els qui presenciaven l’espectacle emmudits, confonent demagògia amb saviesa i arrabassant-los criteri i voluntat de saber. (més…)

Read More