3nV3u4lta

Latest Entries

Molto contento d’haver-te conegut, nano

En un col·lectiu d’alt rendiment la gestió del grup és fonamental. El Barça del Pep és un dels pocs exemples que podem trobar en l’esport professional en el que s’ha aconseguit posar per damunt del desig individual els interessos d’un equip i els resultats estan a la vista.

Les interferències es poden produir quan algun dels integrants perd de vista aquest principi i es creu per damunt del be i del mal i és en aquest moment quan la figura del líder ha d’emergir i demostrar al grup qui te l’autoritat i aplicar-la sense que li tremoli el braç i això és el que ha passat amb l’Ibra i el Barça, que aquest nano ha estat mal aconsellat.

Continue reading…

Les 15 coses més importants que he après en 50 anys

1. No t’has de prendre mai, un somnífer i un laxant la mateixa nit, si ho fas cagada l’has (mai millor dit).

2. A la feina ja ets vell als cinquanta anys, però pel govern no ho seràs mai, fins l’any de la teva mort estaràs obligat a fer la declaració de la renda.

3. El millor amic de l’home no és el gos, ens han estat enganyant, és el Pep Guardiola i el barça de les sis copes !!!.

4. Ja té collons!, aquells que volen compartir els seus punt de vista amb nosaltres mai volen compartir els teus amb tú.

5. Una bombolla immobiliària és el que es produeix quan tots volem estirar més el braç que la màniga.

Continue reading…

El país de la puta misèria

Heus ací que el dimecres passat ens varem despertar a Espanya sent un país intervingut per les autoritats econòmiques mundials. L’FMI i la UE ens han imposat uns estalvis que abans no havíem aprés a fer i a qui els ha tocat “la grossa” de la retallada han estat els de sempre, funcionaris, pensionistes, famílies i treballadors en general. De cop, lluny d’estar jugant a la Champions  econòmica ens hem trobat disputant-nos el play-off per a no baixar amb Grècia, Itàlia, Irlanda i Portugal. El país sencer en la puta misèria.

I era tan clar que qui havia de rebre la garrotada no serien ni els banquers ni financers que son els que ho han emmerdat tot plegat, amb l’ajut i col·laboració necessària d’uns polítics de pega, que ja ni ens estranya.

Continue reading…

La Maria

El passat febrer la Maria ens va deixar després d’una llarga malaltia de molts anys. L’Alzheimer li va recluir una ment d’infant en un cos envellit i gastat que a la fi no va poder resistir-se més al que es preveia com inevitable desenllaç i va col·lapsar.

Fins i tot en els darrers instants  quan s’apropava el moment del traspàs se’ns feia difícil d’acceptar. No estem preparats per afrontar la mort quan ens visita i un fet que hauria de ser una part més de la vida i per tant afrontat amb tota normalitat, es converteix en un episodi traumàtic, obscur i engoixant.

Continue reading…

Spain is different

Spain is different, i tant que ho és que li ho preguntin als magistrats del constitucional, o els jutges que s’entesten en ignorar lleis com les dels crims contra la humanitat o a la patrulla de polítics que s’intuien per sobre del bé i del mal i no han parat de posar la ma a la caixa. Que li ho diguin als 5 mil·lions d’aturats, als mil·lers d’empreses que tanquen per manca de crèdit, als que s’han sentit estafats pels bancs a qui a més els han de pagar les festes.

Que ens ho diguin als que treballem mentre ens cusen a impostos cada any, als que hem de fer qualsevol gestió des de la finestreta d’unes administracions que no paren de créixer, o als que ens estiraran l’edat de jubilació un parell d’anys per a rebre el final una pensió de merda, mentre que els que estan allà dalt per a servir-nos marxaran a casa amb les butxaques plenes i una jubilació del carall per vuit anys (de feina??).

Si senyor, Spain is different, i tant que ho és!



edp

Copyright © 2004–2009. All rights reserved.

RSS Feed. Aquest bloc està optimitzat per a Wordpress i fa servir Modern Clix, un tema dissenyat per Rodrigo Galindez.